La Constitució Espanyola del 1978 reconeix en el seu article 27.7 el dret de l’alumnat, amb caràcter general, a intervenir en el control i gestió de les institucions del sistema educatiu finançats amb fons públic. A la vegada, el seu article, 27, 5, estableix , com a element de la realització del dret a l’educació, la participació efèctica de tots els sectors afectats en la programació de l’educació. Alumnes, mestres, claustres, consells escolars, moviments de renovació pedagògics i AMPAS, aquest, són els veritables herois del panorama educatiu actual.
Aquesta setmana s'han prorrogat els pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Això vol dir que continuem amb el mateix pressupost reductiu que s'afegeix al que es suma al de l'any anterior. Davant aquesta manca de defensa de l’educació pública, ens tornem a preguntar com afectaran aquestes retallades a tots els membres de la comunitat educativa?
Dir que la situació es preocupant sembla, a dia d’avui, que no tingui valor, però ho hem de continuar dient. Sort de les AMPES i els consells escolars de les escoles que fan pinya per vetllar per una educació de qualitat. Les retallades no són una broma, any rere any veiem com el número de matricules augmenta i en canvi el pressupost va baixant. Parlem de retallades que afecten a tota la comunitat educativa, formació dels docents, no desdoblaments de grups classe, manca d’especialistes, manca d’atenció preferent al alumnes amb NESE (aquells alumnes amb més necessitats de qualsevol tipus), entre altres.
L’educació és la via preferent per sortir de la crisi econòmica, primària, secundaria, postobligatoria i especialment la infantil, moment on s’estableixen les bases de la personalitat de les persones.
Per últim dir que no es cert que a Espanya hagi un excés d’universitaris. Segons indicadors de OCEDE 2012, un informe del Institut Nacional d’Avaluació Educativa (Organisme que depèn del Ministeri d’Educació), un 31% de la població adulta espanyola està en possessió d’un títol de formació superior, un punt per sobre de la mitjana de la OCDE i tres de la Unió Europea.
En canvi l’accés i permanència a les nostres universitats públiques cada vegada és més difícil per mesures imposades com l’augment de les taxes universitàries el curs 2012-2013 (un 67% on aquest augment va suposar passar dels 1000/1600€ als 1700/2300€ per un curs sencer segons l’especialització del Grau) o l’augment de la nota mitja dels estudis 0,5 punts passant del 5 al 5,5 en el 2012-2013 la qual cosa va originar que per exemple en la UAB les beques denegades per raons acadèmiques ha passat de les 1.500 a les 2.800 (increment del 87%). Ens podem imaginar que passarà amb un llindar de 6,5 en la nota mitja? L’educació pública és de totes i tots i no es toca!
Iniciativa Verds – Esquerra Unida
Coalició Pineda de Mar
Aquesta setmana s'han prorrogat els pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Això vol dir que continuem amb el mateix pressupost reductiu que s'afegeix al que es suma al de l'any anterior. Davant aquesta manca de defensa de l’educació pública, ens tornem a preguntar com afectaran aquestes retallades a tots els membres de la comunitat educativa?
Dir que la situació es preocupant sembla, a dia d’avui, que no tingui valor, però ho hem de continuar dient. Sort de les AMPES i els consells escolars de les escoles que fan pinya per vetllar per una educació de qualitat. Les retallades no són una broma, any rere any veiem com el número de matricules augmenta i en canvi el pressupost va baixant. Parlem de retallades que afecten a tota la comunitat educativa, formació dels docents, no desdoblaments de grups classe, manca d’especialistes, manca d’atenció preferent al alumnes amb NESE (aquells alumnes amb més necessitats de qualsevol tipus), entre altres.
L’educació és la via preferent per sortir de la crisi econòmica, primària, secundaria, postobligatoria i especialment la infantil, moment on s’estableixen les bases de la personalitat de les persones.
Per últim dir que no es cert que a Espanya hagi un excés d’universitaris. Segons indicadors de OCEDE 2012, un informe del Institut Nacional d’Avaluació Educativa (Organisme que depèn del Ministeri d’Educació), un 31% de la població adulta espanyola està en possessió d’un títol de formació superior, un punt per sobre de la mitjana de la OCDE i tres de la Unió Europea.
En canvi l’accés i permanència a les nostres universitats públiques cada vegada és més difícil per mesures imposades com l’augment de les taxes universitàries el curs 2012-2013 (un 67% on aquest augment va suposar passar dels 1000/1600€ als 1700/2300€ per un curs sencer segons l’especialització del Grau) o l’augment de la nota mitja dels estudis 0,5 punts passant del 5 al 5,5 en el 2012-2013 la qual cosa va originar que per exemple en la UAB les beques denegades per raons acadèmiques ha passat de les 1.500 a les 2.800 (increment del 87%). Ens podem imaginar que passarà amb un llindar de 6,5 en la nota mitja? L’educació pública és de totes i tots i no es toca!
Iniciativa Verds – Esquerra Unida
Coalició Pineda de Mar
