El món de l'educació a
l'Estat Espanyol i a Catalunya viu moments de profundes retallades. Aquestes,
imposades tant pel govern central com pel català, estan posant en perill el
sistema públic educatiu que, tot i tenir mencances, garantia una educació digne
per a tothom. L'ombra de la precarització, la privatització i la
mercantilització d'un element tan bàsic com és l'educació és més aprop que mai.
S'han imposat nombroses mesures com la reducció de docents, l'augment del
número d'alumnes a les aules, les retallades en els pressupostos o l'augment
del preu dels crèdits i les taxes universitàries que estan castigant un cop més
a la classe treballadora, que tot i no haver provocat aquesta crisi és qui la
està pagant.
És important recalcar
que gaudíem d'un sistema públic educatiu que es va aconseguir gràcies a la
lluita continua i prolongada en el temps per part tant dels treballadors de
l'educació com de la classe obrera en general. Tots els drets i avenços
aconseguits durant més de tres dècades de lluita, s'estan esfumant en molt poc
temps.
Es calcula que les
retallades en educació superaran els 7.000 milions d'euros en 2014 (amb una
reducció en la inversió pública escolar de més del 16% en els últims 4 anys) i
que Catalunya serà una de les Comunitats Autònomes que més en farà, amb una
retallada del 24% de la inversió. Aquestes retallades no poden significar alta
cosa que la precarització de l'ensenyament públic a tots els nivells.
Un altre element
important és la pujada dels preus de les matrícules universitàries els darrers
anys, especialment a Catalunya. L'any 2012, mentre algunes Comunitats Autònomes
com Extremadura o La Rioja decidien congelar les taxes de les primeres
matrícules de les universitats públiques, a Catalunya es va decidir pujar-les
fins al 66% segons una escala de renda. Es va calcular que el 70% dels
universitaris catalans haurien de pagar entre un 17% i un 66% més pels seus
estudis universitaris. L'any 2013 es va calcular que les matrícules a Catalunya
eren les terceres més costoses de tota Europa i que eren el doble de cares que
les andaluses o gallegues. Això no ha disminuït sinó tot el contrari.
Actualment els requisits per obtenir una beca universitària (tant pel grau com
per estudis de màster o doctorat) s'han apujat notablement. Estem davant,
doncs, d'una situació molt greu.
Aquestes mesures
neoliberals afecten, com sempre, la classe treballadora. Els fills i filles
dels dirigents que s'han decidit per aquestes i no altres reformes no estudien
a les escoles o universitats públiques. En comptes de fer pagar la crisi a
aquells que la van provocar (entitats bancaries, grans inversors, etc) la fan
pagar a la classe obrera amb retallades tant en educació com en serveis
socials, per així poder pagar un deute que no ha estat generat pels
treballadors en cap cas.
Es vol, a més, fer de
l'educació una mercaderia més, on les escoles i universitats es converteixen en
centres de formació per les grans empreses i on els estudiants no són més que
mers treballadors especialitzats en un camp molt reduït i amb uns drets
laborals i sous cada cop més baixos. És per això que, entre d'altres coses, és
el govern qui imposa el temari que s'ha d'ensenyar i no els docents, com hauria
de ser.
S'ha de posar remei a
aquesta situació perquè d'ella depèn l'educació de les generacions futures. És
necessari lluitar com a classe contra aquesta oligarquia rància i
antidemocràtica que utilitza els governs com titelles pel seu propi benefici,
en detriment dels treballadors i, en aquest cas, dels estudiants. Hem de tenir
clar que l'enemic no és el professor amb plaça fixa sinó el poder econòmic,
situat darrera del govern que retalla.
És necessària, com ja es
va dur a terme en el passat, una lluita constant, potent i amb un objectiu clar.
Perquè l'educació és un dret i no una mercaderia o un privilegi.
Iniciativa Verds – Esquerra Unida
Coalició Pineda de Mar
